Per la idea d'aquest curtmetratge em vaig inspirar veient diverses pel·lícules que donaven un missatge similar, entre elles Hamnet i El grand hotel Budapest. Parlaven de l'art i de com aquest té un gran poder, permet immortalitzar persones o històries. M'agrada molt la idea d'explicar una història i immortalitzar-la de manera que arribi a les diferents generacions d'humans que vindran darrere nostre, traspassant en el temps. Sento que això és exactament el que fa l'art, que és l'única manera possible de desafiar el temps i de fer-nos immortals. Una obra pot arribar a algú dècades o fins i tot segles després d’haver estat creada, establint una connexió íntima entre persones que mai no es coneixeran. Gràcies a l’art, podem dialogar amb el passat i, alhora, parlar amb el futur. Aquesta capacitat de mantenir vives les històries, els records i les emocions és el que fa que l’art sigui tan poderós. Així doncs, tenia moltes ganes d'explicar tot el que significa l'art, tots els poders que té i perquè serveix. I vaig pensar que la millor manera de fer-ho era precisament a través d’una història.

Primer em vaig posar a escriure el guió, el qual va passar diverses versions molt diferents abans d'arribar a la definitiva. Amb la tutorització de Pedro Barbero i després de moltes revisions i reflexions, finalment va sorgir la versió final, en què em vaig adonar que el centre de la trama havia de ser una història d'amor. Una història d'amor amb un temps limitat, amb un final, que va acabar sent un estiu, cosa que tenia molt de sentit, ja que podia expressar el sentiment d'un amor d'estiu que s'acaba quan l'estiu acaba, però que marca un abans i un després a la vida dels qui el viuen. M'agradava molt el canvi que feia El grand hotel budapest jugant amb les diferents èpoques per expressar com la mateixa història traspassava en el temps, i vaig voler expressar-ho també d'alguna manera, afegint també el recurs de mostrar el canvi d'època a través de l'Aspect ràtio. També vaig veure com a Sinners utilitzaven aquest recurs per ampliar la imatge cada cop que apareixien els vampirs i fer-ho més real d'alguna manera, així que vaig decidir passar a pantalla completa cada vegada que anàvem a la imaginació dels protagonistes, o en els moments d'idealització de l'amor. 

Així doncs, per a la fotografia ens vam inspirar principalment en El Grand hotel budapest de Wes Anderson, però també amb la pel·lícula Big Fish de Tim Burton. Volíem expressar l'amor dels dos joves a través de la idealització, dels colors vius i expressius, de la fantasia. Això acaba de prendre sentit al final del curt quan veiem que tota la història que hem estat veient és un llibre escrit per l'Aliena del futur. Volia fer un homenatge a l'art en general, ja que és del que parla el curtmetratge, per això vam decidir fer-ho el més expressiu possible, que l'espectador sabés que allò que veia era una història. També volia que cada pla recordés a un quadre, a una pintura, remetent de nou a l'art. 

Pel que fa a la producció, vaig encarregar-me jo amb l'ajuda de la Mariona Garcés, una noia que vaig conèixer per un grup de gent de la indústria. Vaig crear un Verkami per recaptar pressupost i vam acabar recaptant 860€. Seguidament, vaig buscar equip per acabar de tancar els rols que faltaven i vaig fer un càsting per trobar als protagonistes. Un procés de càsting bastant llarg, ja que volia trobar dos joves que desprenguessin un aire d'innocència i que connectessin entre ells. Vaig rebre molts self tapes i vaig quedar amb diverses parelles per veure la connexió entre elles. Finalment, em vaig quedar amb la Paula Comellas i en Marc Fuentes i vam fer diversos assaigs, en els que vam profunditzar molt en els personatges i la història. A part d'això també vaig fer l'art i el vestuari, ja que la noia que ho feia ens va deixar tirats a última hora, i em vaig haver d'encarregar jo. Vaig anar a mirar al teatre del meu poble on em van deixar roba d'època i vaig fer diverses compres online. També vaig escollir les localitzacions i les vam anar a veure totes, fent diverses localitzacions tècniques. Vam aconseguir els permisos de totes les localitzacions menys del mirador de s'Agaró, que a última hora ens el van denegar per haver demanat el permís amb 27 dies d'antelació en comptes de 30. Davant la injustícia vaig fer moltes trucades per aconseguir rodar al mirador, ja que era important pel curtmetratge, i finalment la cap del Film comission de s'Agaró ens va deixar anar a gravar. També vaig reservar dos apartaments pels dies que ens quedàvem a la Costa Brava pel rodatge, perquè l’equip no hagués d’anar i tornar. Seguidament, em vaig encarregar de trobar la figuració i d’organitzar el transport i el càtering. Vaig fer el guió tècnic amb la directora de foto i finalment vam anar a rodar.