La idea d'aquest curtmetratge va venir a partir d'una anècdota familiar que em va explicar la meva mare. La meva besàvia estava molt gran i tenia demència, ja no reaccionava al món exterior. Quan jo vaig néixer, la meva mare un dia va anar-la a veure i li va posar el bebè acabat de néixer als braços. En mirar-me, per primera vegada va reaccionar. Li va caure una llàgrima de felicitat per la galta. D'alguna manera va connectar només per uns instants, per veure que la seva vida s'estava a punt d'acabar, però una altra estava començant. I d'això tracta el curt, l'important no és el destí final, sinó el camí que fas per arribar-hi. I un cop arribis al destí final, encara que el teu camí s'estigui a punt d'acabar, veuràs que sempre hi haurà algú altre a punt de començar-lo. Així, el curtmetratge no veu la mort com una cosa negativa, sinó que dona un missatge esperançador i positiu. 

Quant a la producció, em vaig encarregar principalment jo, ja que la noia que s'encarregava no es va poder implicar gaire. Vaig fer un càsting per trobar als actors, sobretot a les dues actrius principals. Vam fer diversos assajos i vaig aconseguir que connectessin emocionalment, per tenir una relació de mare i filla el més realista possible. L'actriu principal venia del teatre, així que va ser un repte assajar amb ella, ja que actuava de manera teatral, però provant tàctiques i jocs vaig aconseguir moure-la cap a una actuació més natural. Em va semblar bona idea agafar-la a ella pel fet que a l'hora d'explicar-li el conte a la nena petita, ho feia de manera molt expressiva i fantasiosa. També va ajudar el fet que fos mare, ja que li va permetre connectar més amb l'actriu petita. Treballar amb nens sempre m'ha agradat, pel fet que m'agraden molt els nens, i treballar amb l'actriu petita, la Carla, va ser un plaer, ja que ens vam portar genial. Durant el rodatge vaig estar jugant a jocs amb ella i vaig aconseguir que s'ho passés genial. Pel que fa a localitzacions, al meu poble hi ha un parc amb ple de camins que m'encaixaven molt pel curt. Seguidament, vaig aprofitar la casa dels meus avis que viuen al costat del parc per l'escena final, ja que té un aire de casa de gent gran que funcionava molt bé. L'habitació principal va suposar el repte més gran. Vaig agafar una habitació buida d'una casa antiga dels meus avis i la vam canviar tota. La vam decorar des de 0 amb attrezzo que vaig trobar a casa dels meus avis i que vaig comprar per internet, així com el paper de la paret que també vaig comprar. Pel vestuari vaig buscar al teatre del meu poble on em van deixar coses i la resta ho vaig comprar per internet. Vam fer diverses reunions amb l'equip, sobretot amb l'equip de foto per fer el guió tècnic de la millor manera possible, pensant cada pla. Vam fer vàries localitzacions tècniques i finalment vam anar a rodar. Vam tenir molt mala sort, ja que el dia del rodatge exterior feia mal temps, així que vam fer el possible per rodar i vam haver de quadrar un altre dia per fer reshoots. Al final va anar bé que hagués fet mal temps, perquè els plans del camí en ombres ens encaixaven molt més.